23 de febrer 2009

Com funciona l'hipertext a Internet?

No diuen que l'hipertext funciona més o menys com la ment humana, que uneix idees un poc inconnexes perquè estan associades als records, als pensaments... això no us recorda una mica a l'escriptura automàtica?
Internet també pot reflectir, mitjançant els enllaços de l'hipertext, aquest pensament humà però, per contra, l'usuari serà qui controlarà on vol anar i podrà deixar de banda certs enllaços que no li interessen.
Aquesta idea la definia molt bé Guillermo López García a Modelos de comunicación en Internet (2005:48) quan parla sobre la hipertextualitat: “El usuario de Internet se diferencia del consumidor de otros medios de comunicación en un aspecto fundamental: el público de los medios de comunicación tradicionales, condenado irremisiblemente a ser mero receptor pasivo de una información previamente definida y con una estructura cerrada, y el internauta cuenta con la posibilidad de salirse de este cuadro clausurado para convertir con su información en una experiencia comunicativa abierta, esto es, determinar, en cuanto receptor pasivo, qué contenidos desea recibir, con qué estructuración, con qué orden... Y, en últma instancia, puede constituirse como emisor, es decir, puede establecer una bidireccionalidad en la comunicación que de ninguna manera es posible en los medios tradicionales”.
Situació: Mentre jo preparava el sopar en un alberg a Belfast, a la ràdio, que estava situada a la cuina, sonava aquesta cançó de Queen... L'amo de l'alberg es burlava de mi perquè li feia gràcia com pronunciava "salsitxes" en anglés i em deia una i altra vegada que ho tornara a dir.

This thing called love I just can't handle it
This thing called love I must get round to it
I ain't ready
Crazy little thing called love

This thing (this thing) called love (called love)
It cries (like a baby)
In a cradle all night
It swings (woo woo)
It jives (woo woo)
It shakes all over like a jelly fish
I kinda like it
Crazy little thing called love

There goes my baby
She knows how to Rock'n'Roll
She drives my crazy
She gives me hot and cold fever
Then she leaves me in a cool cool sweat

I gotta be cool relax get hip!
Get on my track's
Take a back seat
Hitch hike
And take a long ride on my motor bike
Until I'm ready
Crazy little thing called love

I gotta be cool relax get hip!
Get on my track's
Take a back seat
Hitch hike
And take a long ride on my motor bike
Until I'm ready (ready Freddie)
Crazy little thing called love

This thing called love I just can't handle it
This thing called love I must get round to it
I ain't ready
Crazy little thing called love...

26 de gener 2009

De festa a Benicarló

Com que aquest cap de setmana se celebrava la festa grossa de la Carxofa de Benicarló, amb denominació d'origen i tot, allí que vam anar.

Nosaltres però, vam fer la nostra festa particular a casa del Pere, i vam fer un soparot d'eixos que fan història, on no hi podia faltar la carxofa, és clar, però on sobretot hi havia bona companyia: Clara (la de les ametles torrades), Sònia (la benicarlanda), Pere el Gran (el de les brases), Pere el Menut (el Manyà), Andrés (el de les bones fotos), Tian (el vinarosenc) José (Seduce) i jo (la Maria).
Sònia, amb la seua travessa premiada.
Després, al Café de l'Arc, entre copeta i copeta vam fer la Pilotto (la travessa del frontó a mà), i com no, vam apostar pel nostre amic el Manyà, que no ens va defraudar i que ens va fer gaudir del matí de diumenge. Tot i això, només Sònia la va encertar, la Pilotto vull dir: felicitats!
El nostre amic el Manyà és tot un professional
També al matí, vam poder gaudir de l'emissió en directe del programa de RNE "No és un día cualquiera", el de la Pepa Fernández, que va ser molt curiós. Li van donar la Carxofa d'Or, i ella estava molt pagada.

Pepa Fernández, amb alguns dels seus col·laboradors: a l'esquera, Nieves Concostrina (que bona és)

Per acabar-ho d'arrodonir, quan tornàvem cap a València, la natura ens va oferir un dels seus espectacles més bells: amb doble arc, si us fixeu!


Plou i fa sol, les bruixes es pentinen...