No diuen que l'hipertext funciona més o menys com la ment humana, que uneix idees un poc inconnexes perquè estan associades als records, als pensaments... això no us recorda una mica a l'escriptura automàtica?
Internet també pot reflectir, mitjançant els enllaços de l'hipertext, aquest pensament humà però, per contra, l'usuari serà qui controlarà on vol anar i podrà deixar de banda certs enllaços que no li interessen.
Aquesta idea la definia molt bé Guillermo López García a Modelos de comunicación en Internet (2005:48) quan parla sobre la hipertextualitat: “El usuario de Internet se diferencia del consumidor de otros medios de comunicación en un aspecto fundamental: el público de los medios de comunicación tradicionales, condenado irremisiblemente a ser mero receptor pasivo de una información previamente definida y con una estructura cerrada, y el internauta cuenta con la posibilidad de salirse de este cuadro clausurado para convertir con su información en una experiencia comunicativa abierta, esto es, determinar, en cuanto receptor pasivo, qué contenidos desea recibir, con qué estructuración, con qué orden... Y, en últma instancia, puede constituirse como emisor, es decir, puede establecer una bidireccionalidad en la comunicación que de ninguna manera es posible en los medios tradicionales”.
Situació: Mentre jo preparava el sopar en un alberg a Belfast, a la ràdio, que estava situada a la cuina, sonava aquesta cançó de Queen... L'amo de l'alberg es burlava de mi perquè li feia gràcia com pronunciava "salsitxes" en anglés i em deia una i altra vegada que ho tornara a dir.
This thing called love I just can't handle it
This thing called love I must get round to it
I ain't ready
Crazy little thing called love
This thing (this thing) called love (called love)
It cries (like a baby)
In a cradle all night
It swings (woo woo)
It jives (woo woo)
It shakes all over like a jelly fish
I kinda like it
Crazy little thing called love
There goes my baby
She knows how to Rock'n'Roll
She drives my crazy
She gives me hot and cold fever
Then she leaves me in a cool cool sweat
I gotta be cool relax get hip!
Get on my track's
Take a back seat
Hitch hike
And take a long ride on my motor bike
Until I'm ready
Crazy little thing called love
I gotta be cool relax get hip!
Get on my track's
Take a back seat
Hitch hike
And take a long ride on my motor bike
Until I'm ready (ready Freddie)
Crazy little thing called love
This thing called love I just can't handle it
This thing called love I must get round to it
I ain't ready
Crazy little thing called love...
5 comentaris:
No sé per què, però el primer paràgraf m'enllaça amb l'última classe de Guillem.
La vida és un hipertext!
No ha quedat massa bé, volia fer-ho d'una altra manera...
De totes maneres, he penjat algunes fotos i comentaris en els enllaços de la cançó, era està un poc millor i reflecteix el que volia expressar.
Es molt bonic el gat, jo pense ha de viure amb una bona gent, en un paratje inigualable. M'han dit que n`hi ha un gos, "Patas", mes bó que res i que cuida dels gats y de tota la familia.
B7.
Hola últim anònim. Sí, el gat és molt bonic. Ara diuen que hi ha un altre gos, però que està a Benicarló i es diu Perla (bo, és gossa). Ja la coneixes?
Has millorat el teu valencià des de l'última vegada, eh? Ànim!
Publica un comentari a l'entrada