- Anar d'excursió a la muntanya amb bona companyia.
- Fer un concert i gaudir mentre cante.
- Una partida al continental (joc de cartes) amb el patxaran (com Sílvia). Però sobretot recordar els inicis d'aquestes partides, les nits del setembre de 2006 a Navarra.
- Deixar que els bombons se't desfacen a la boca.
- Que algú compte amb mi per fer qualsevol cosa.
I tantes coses més... com diria el nostre estimat Vicent A. Estellés.
3 comentaris:
Ara li toca a codonyat!
M'encanta el primer!! quina sensació més bona, eh??
El primer és un poc desconcertant però, oh, quan de temps sens que em passe!
Publica un comentari a l'entrada