Art rupestre Patrimoni de la Humanitat

Aquest cap de setmana passat he estat a Albarracín i he fet una excursió inoblidable. A banda, que el poble és molt bonic i que es menja molt bé, hi ha unes de les pintures de l'art rupestre més importants de la península. Estan a uns quatre quilòmetres del poble i es pot accedir tant amb cotxe com en una excursió a peu, només cal seguir part del GR (gran recorregut) pel barri del raval. El camí a peu és molt bonic perquè va pel barranc i quan menys te n'adones ja has arribat a la primera pintura.

El conjunt de pintures rupestres d'Albarracín està datat entre 6.000 i 1.500 anys a. C., i s'ha distingit de la resta de representacions del Llevant per l'ús del color blanc, exclusiu de la zona, per la grandària de les figures dels bòvids i per la senzillesa en el traç de les representacions humanes.

No era la primera vegada

No fa molt em vaig assabentar que a un bar conegut li havien tret del lloc la persiana metàl·lica i havien entrat durant una nit del divendres al dissabte. Els lladres s'havien emportat la caixa de la màquina escurabutxaques (sembla que ja la tenien fitxada) i la caixa del bar d'eixe dia. L'endemà, a l'amo, l'havia avisat un client-veí... però sembla que ningú no va sentir res durant la nit, quan pensem que per traure la persiana del lloc feia falta, almenys, algun veicle que estirara amb força de la persiana per traure-la de la guia.

Sovint passe pel carrer Ciril Amorós, i des de fa unes setmanes em trobe, en un dels aparadors, un vindre badat com si algú hagués intentat trencar-lo. Fins que un altre cap de setmana passe i...

Feia dies que els lladregots aprofitaven els caps de setmana per intentar entrar fins que ho van fer crec que, si no m'equivoque, dos o tres vegades seguides. Observeu, la pedra és la que han utilitzat per trencar el vidre i una persona sola no la pot alçar.

Cap veí no ha escoltat res?

Com a mesura, han decidit posar alarmes en tots els vidres. Servirà d'alguna cosa?

Paisatges de vidre

D'excursió per Albarracín:

M'ha arribat un dels moments dolços

Dissabte dia 13 de desembre m'han convidat per a cantar el Messies de Händel al Palau de la Música de València. És un concert participatiu, una atractiva experiència que ofereix l'Obra Social ”la Caixa” als aficionats a la música coral la materialització d'un somni: cantar el cèlebre oratori de Händel amb una orquestra professional.

Estic un poc acollonada perquè encara he d'estudiar els moviments que canta la coral (almenys en som 300 i com sona!).

L'altre dia, a l'assaig, va ser una passada sentir les recomanacions del director, Harry Bicket.

Al concert també ens acompanyaran The English Concert (cor i orquestra), la soprano Lucy Crowe, la contralt Clare Wilkinson, el tenor Andrew Staples i el baix Henry Waddington.

Els cors que participaran són el Cor de la Fecocova, Cor Universitari de Sant Yago, Coro de Cámara de Valencia, L’Almodí Cor de Cambra.

Gràcies Clara.

Blocs o wikis?

Doncs hui no us preguntaré què preferiu... perquè crec que hem de tindre prou clar què és cada cosa i per a què podem fer-la servir. Vull dir amb açò que no són dos coses incompatibles perquè són mitjans diferents. Això sí, un va més enllà (les wikis) i s'acosta més allò que s'ha anomenat la web 2.0.

Què és un bloc?
Al meu entendre, un bloc/blog és una pàgina web d'àmbit personal però, amb la diferència de qualsevol web, que són gratuïtes i, sobretot, són molt fàcils de crear. No cal ser un expert en informàtica només tindre uns coneixements mínims de navegació per la xarxa i tindre ganes de contar coses. La pàgina s'estructura per continguts temàtics i té un ordre cronològic segons la data de publicació, així els continguts més nous queden sempre a dalt, molts experts diuen que té la forma d'un pergamí i, la veritat és que tenen raó perquè a mesura que baixes pots anar llegint els posts (entrades o notícies) menys recents.
He dit abans que els els blocs són pàgines personals però poden tindre més d'un autor i els temes sobre els quals versen són diversos. Així, direm que hi ha blocs temàtics com els polítics, els comercials, educatius (que cada vegada agafen més revol perquè es pren com una eina de treball de l'aula), personals...
També podem classificar els blocs segons el mitjà pel qual són creats o la finalitat: bloc de text (que són els més habituals), els fotologs, audioblogs, videoblogs o moblogs (blocs que és poden publicar i consultar des de dispositius mòbils com ara PDA i telèfons mòbils, açò em sembla fantàstic).

Què és un o una wiki? (Ull, una altra dicotomia, però d'aquesta no en parlaré).
Com he dit abans, la wiki va un poc més enllà dels blocs, sobretot pel que fa al concepte de feedback en la teoria de la comunicació. Vull dir que, mentre que els blocs et permeten més interactivitat que les pròpies webs (on els usuaris són subjectes passius) perquè pots deixar comentaris en cada post, si ho té habilitat, les wikis permeten una interactivitat total entre els membres convidats (usuaris enregistrats). Això vol dir que un mateix escrit pot ser modificat per diverses persones sense existir duplicitat del document, així és treballa i es modifica sobre un. El nivell de col·laboració és per a tots el mateix. Mireu l'exemple del tutorial del wiki, és molt gràfic. A diferència del bloc, el wiki s'estructura per pàgines (ací teniu un exemple de wiki encara en procés de creació però un disseny fantàstic) enllaçades a un menú principal situat en un lateral.

Us he n'he fet un xicotet resum però podeu trobar més informació a:
- La paraula vola, Antoni de la Torre (interessant bloc amb moltíssims recursos relacionats amb tot allò de les noves tecnologies de la informació).
- La revolución de los blogs de José Luis Orihuela, La esfera de los libros. 2006. Madrid (és un llibre molt interessant sobre tot allò que cal saber dels blocs).
- Tecnoweb 2.0, wiki creat expressament per a l'assignatura de Tecnologies de la Informació i de la Comunicació del Màster en Assessorament Lingüístic (també conté moltíssims recursos sobre les wikis).

- Verbascripta.Taller de l'IES Joanot Martorell de València.
-Blocs o wikis? de Lourdes Domènech.

Bloc o blog?

Primerament, i com hem comentat a classe de Noves Tecnologies i Comunicació, quina és paraula que s'ha traduït al valencià, bloc o blog? Segons el Termcat, es prefereix bloc davant de blog:
ca bloc, m
es bitácora
es blog
fr bloc
fr bloc-notes
fr blogue
fr carnet Web
en blogen weblog

Però realment, quina és la paraula que més utilitza la gent (com ens pregunta Sílvia en el seu bloc mitjançant una enquesta) i per què pot plantejar problemes el terme bloc?

A mi se m'ocorre perquè el terme "bloc" té massa definicions i, quan el diem, hem d'especificar a què ens referim o contextualitzar-lo dins de la conversa. De fet, de blocs, n'hi ha molts: de formigó, de gel (ara que ve l'hivern), de notes (sempre va bé tenir-ne un a la bossa), de cases...

Com diu Enric Gil i García de la Universitat de Barcelona pel que fa a blog: "tot i que el TERMCAT recomana bloc, s'utilitza indistintament aquest terme".

En castellà només s'utlitza "blog" i sembla que els seus derivats han tingut prou força també: "blogger", "blogosfera" i fins i tot "cuaderno de bitácora", cosa que en la nostra llengua "blocaire", "blocosfera" o "quadern de bitàcola" no s'utilitzen massa i, sobretot, això de la bitàcola. En canvi, quan pensem en un "blog" ens vénen al cap altres definicions, però que giren al volant de la definició: "Pàgina web, generalment de caràcter personal i poc institucional, amb una estructura cronològica que s'actualitza regularment i que presenta informació o opinions sobre temes diversos". (Termcat). I ja estem pensat en un blog personal, polític, educatiu... o en un fotoblog, adiblog, videoblog o monolog (blocs que es poden consultar i publicar des de dispositius mòbils tals com una PDA o un telèfon mòbil).

Finalment, quin dels dos termes s'imposarà en la nostra llengua. Ara et toca decidir, quin dels dos termes utilitzes tu i per què?

Més informació sobre aquest tema.

L'enquesta d'Ull de poll sobre la loteria ha tingut els seus efectes

Sí, fa pocs dies que es va tancar l'esquesta sobre a qui li tocaria enguany la loteria, on podrieu triar entre quatre opcions:
- Al rei.
- A l'autora d'este bloc.
- Al president del Govern.
- A Fabra (que va guanyar per majoria absoluta).

Doncs ací teniu una notícia apareguda al periòdic sobre què farà aquest personatge si li toca la loteria.

"La diputada autonómica de EUPV, Marina Albiol, aseguró ayer que la "amenaza" del presidente de la Diputación, Carlos Fabra, de que orinará en la sede de EUPV si le toca la lotería es "insultante y lamentablemente muy propio de su personalidad chulesca y caciquil". Fabra hizo estas declaraciones en una cena con militantes". Levante-emv. 30 de novembre.

Sense paraules...
Punxeu ací per accedir a tota la notícia.

Els meus 6 pensaments més alegres (d'aquells que feien volar el Tootles de Peter Pan)

- Despertar-me de la migdiada i no saber quin dia és ni on estic.
- Anar d'excursió a la muntanya amb bona companyia.
- Fer un concert i gaudir mentre cante.
- Una partida al continental (joc de cartes) amb el patxaran (com Sílvia). Però sobretot recordar els inicis d'aquestes partides, les nits del setembre de 2006 a Navarra.
- Deixar que els bombons se't desfacen a la boca.
- Que algú compte amb mi per fer qualsevol cosa.

I tantes coses més... com diria el nostre estimat Vicent A. Estellés.

"La Guerra" del Cor Mestral

Estimats companys, us convidem al pròxim concert del Cor de Cambra Mestral que faran el proper diumenge, dia 23 de novembre a les 19 h al Castell d'Alaquàs a la sala la Xemeia.
En este concert, que està dins del Cicle de Concerts de Tardor d'Alaquàs, el Cor de Cambra Mestral interpretarà l'obra de La Guerra de Mateu Fletxa i El Llibre Vermell de Montserrat.

El concert és gratuït i lliure.

Esperem que us agrade.

Dóna sang

Hui dissabte hi ha una marató de donació de sang en l'Institut Lluís Vives de València (davant de l'estació de RENFE). Us anime a tots aquells que mai heu donat sang que ho proveu, fins i tot en una marató és una activitat divertida.
Dimarts que ve també estaran a la Facultat de Filologia tot el dia. Mireu de no faltar, eh!
Un pose la pàgina web del centre de transfucions http://centro-transfusion.san.gva.es/indexv.html

Caram amb les TIC

Pense que tot açò de les noves tecnologies és molt interessant i entretingut, però necessita també molt de temps per anar alimentant allò que hem creat. Hem de trencar la mà a poc a poc, fer, desfer i refer, mirar i observar, buscar i trobar allò que vols o necessites. I no sempre és fàcil! És una altra manera de divertir-se? És una altra manera d'entendre la vida, el món...? Pot ser.

Com vivíem abans que existira l'ordinador, us en recordeu?

Fins i tot ja no cal tindre una habitació pròpia per a redactar, modiciar un bloc, treballar, escriure un llibre o navegar per la xarxa. Ara ho pots fer des d'un aeroport, amb el mòbil, a la biblioteca, des del quasi qualsevol lloc del món i a la vora del món.

El que passa és que les noves tecnologies van massa de pressa i si no et puges al vaixell et vas quedant un poc desfaçat. Coneixes coses, consultes, et parlen d'aquesta web, d'aquest bloc... però, alguna vegada has intentat expressar-te?

Crec que és un exercici molt sa que per a valorar-l'ho, almenys, hem de saber-ne un poquet.

Simposi de plurilingüisme a València

La setmana passada se celebrà un simposi sobre la "Situació i perspectives del plurilingüísme a Europa" organitzat per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua amb motiu dels 25 anys de la LUEV (la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià). El simposi va començar dijous amb una conferència de Rafael Ninyoles sobre "Els recptes del plurilingüísme" i acabà dissabte amb les conclusions i propostes de futur. El simposi ha tractat la situació de les llengües a Europa, Espanya i, també, a la nostra comunitat i hi han passat persones molt rellevants del món acadèmic, administratiu o del món associatiu com Federació Escola Valenciana...
Com que la premsa no s'ha fet massa ressò, és millor discutir si el Sant Calze es troba a València o no -quina santa paciència!-, us n'he fet cinc cèntims.
Esprem que no hàgem d'esperar uns altres 25 anys perquè s'organitzen aquests esdeveniments tan importants i que tanta falta es fan als valencians.

Foto de la intervenció de Iulen Urbiola, que explicà la situació de l'èuscar a Navarra

Per la boca mor el peix

Education for the Citizenchip (o algo así)

JOSÉ MARÍA TORTOSA Querido diario: Today, en el barracón donde damos class, con la calor que hacía, hemos tenido una cosa guay que se llama "Education for the Citizenchip" o algo así. No sé bien cómo se escribe, pero es que creo que eso no va para examen, así que tanto da. Es la única class en la que tenemos tres teachers. Uno es el de Philosophy, que cuenta lo de siempre. Bueno, no sé si es lo de siempre, pero sé que le sigo sin entender, que se lía el tío cosa mala con unos tíos ya dead que dijeron cosas estrange. El otro teacher es la de English, que translate todo lo que dice el philosopho, que tampoco sé si se escribe así. Lo malo es que, con este lío, no acabo de saber qué va para examen, si lo que dice one o la other.

[...]
La de English, entonces, dijo que ella era translator del Spanish al English, pero que no sabía Valencian, a lo que el philosopho le contestó diciendo que él no hablaba Valencian sino Catalan, que fue el moment en el que el míster sí que intervino para decir que eran lenguas absolutely different y que hasta había translators del Valencian al Catalan y del Catalan al Valencian para que la people pudiera entenderse, que si no se traducía no se entendía nothing. For if the flies (que yo no sabía que quiere decir "por si las moscas"), la class siguió y nos enteramos de muchas cosas interesting.

[...]
Otra cosa curiosa ha sido cuando el philosopho ha dicho, porque le gusta hacer referencias a los newspapers del day como si nosotros hubiésemos leído alguno en toda nuestra life, no sé qué sobre el crack. Manolo se ha puesto muy contento porque ya era hora de que se hablase de algo serio: el football. Y se ha puesto a dar nombres de cracks, que si del Royal Madrid o del Athletic o del Sporting of Gijón. El philosopho le ha dicho que no, que crack es una cosa que va a impedir que dejemos los barracones y que nos pongan teacher de Mathematics, que lleva un año sin aparecer, en maternal leave o por depression, no sé, y no le hemos visto la cara al sustituto porque los falleros (failing, creo que son) dicen que no tienen money para esas shits. Cuando el director dijo que para el inspector sí que había money, por lo visto no había en aquel momento translator del Catalan al Valencian y la cosa quedó en eso: en water of borrajas.
Te estoy writing esto porque he intentado dar una explanation a una friend que viene de otro country y no entiende nothing. Dice que estamos fools o crazy. Yo le he dicho, que "if, if" (porque pronto voy a ser trilingüe), nada de fools. Que es una planification muy intelligent para integrate a nosotros en el world. Ella me ha dicho algo sobre un tal Kafka (debe de ser un chico de Erasmus). Yo le he dicho que to learn to jump the laws es lo primero que debe aprender un ciudadano. Como no lo entendía, se lo he tenido que decir en Spanish: aprender a saltarse las leyes. Y hemos quedado en irnos a la disco que es el único sitio en el que no hace falta hablar, porque la música no deja oír lo que se dice. [...]

Por la transcription: Joseph M Tortosa, researcher of the Interuniversity Institute of Social Development and Peace, University of Alacant.

El vici de les bicis

Com que cada vegada és més freqüent el robatori de bicis, en aquest apartat podeu comentar tot allò que penseu que siga útil per previndre aquest vici tan lleig d'agafar allò que no és propi. Per exemple, conserveu la factura de la bici i esbrineu el número de sèrie (doneu-li li volta al quadre de la bici i, voilà, allí el teniu). Amb la factura i aquest número ja podeu identificar la vostra bici.